divendres, 3 de juliol del 2015

El bes de l'alba







L'alba de la vida
besa un somni de roses,
roses del vent,
roses del foc, 
roses de l'aigua, 
roses del fang. 
El vent.
de matinada, 
acarona un roser florit, 
pom de llavis vermells. 







6 comentaris:

  1. Un poema que vessa sensibilitat en cada un dels seus versos...A l'alba de la vida el vent fa volar un somni i mentre, acarona les roses...
    Felicitats al Joan Sala.
    Petonets.

    ResponElimina
  2. Els quatre elements fets poesia! A la matinada es condensa tot el sentit de la vida.

    ResponElimina
  3. Tots els somnis són possibles quan som joves i encara no hem rebut massa colps, però el roser continua viu encara...

    ResponElimina
  4. Gràcies a tots pels vostres comentaris.

    ResponElimina