dimarts, 14 de juliol del 2015

Maria Font









Jo prou voldria fer-ne dels meus mots
un enfilall de belles filigranes;
jo prou voldria amb els meus records
donar sentit a les paraules. 
Però em surt només allò que he estat i sóc, 
una tosca artigaire, 
una dona nascuda prop del solc, 
una filla del camp, del sol i l'aire.  


Maria Font









14 comentaris:

  1. Aquest és el poema que Manel Arcos va llegir, de Maria Font, el dia 26 de juny.

    ResponElimina
  2. Descansa en pau, Maria. Sempre et farem costat i, estigues on estigues, els teus mots donaran sentit a les nostres paraules.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Manel.
      Tu vas ser l'última persona que va llegir en poema seu en públic.

      Elimina
  3. És preciós...

    Jo li contestaria que per a què volem les filigranes si tenim la seva autenticitat? Jo la prefereixo. De molt.

    ResponElimina
  4. M'agraden molt els poemes de la María i em fa il·lusió , perquè la vaig poder conèixer...Una filla del camp!
    Bon vespre, Jordi.

    ResponElimina
  5. Bonic poema i bonic homenatge!
    Reposa en pau, Maria, et recordarem en els teus poemes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. és, de fet, el poema que encapçala
      el llibre 'Adéus definitius',
      trist i bell

      Elimina