Ram

Carme Rosanas

Res no ens ha de sorprendre. 

L'agonia també és vida. 
I encara més: 
vida i mort juntes, 
reflectint-se, 
expandint-se, 
negant-ho tot, 

com somnis ràpids, 
marcint-se, 
quasi eterns. 

Al port

Carme Rosanas

Al port, ben d'hora, 
un muricec. Per veure
el mar, venia. 

JD



Com muricec
vull mirar el mar a l'alba. 
Amb altres ulls. 

Carme Rosanas



La taca negra
del muricec, vestigi
de la nit fosca. 

Helena Bonals



mur i cec
opacitats

ran de mar
ara, el dia

Matilde Nuri



És muricec i
voldria ser gavina. 
El mar et crida. 

Roser Algué 



Ales penades: 
com ombres sobrevolen
clarors d'albada. 

Xavier Pujol



Ulls de nit, zel de mar;
un muricec contempla
tots els blaus. 
Després de l'alba
torna a ser al seu cau.   

Montserrat Galionar



Un muricec
escapat de la nit
el vel corria. 
Enamorat del mar
d'atzur tintava l'alba. 

Novesflors


Busca la llum
i l'albada encesa
li encén els ulls. 

Glòria Bosch



Cec contra el mur
mur i ce
l'orb, la paret

Elfreelang

El fred és una joguina

El temps, jugador que no sap perdre,
convida a jugar el dau del benestar.
Si guanya el sis, toca calor,
si l'1, el 2 o el 3, tocarà fred, 
el 4 o el 5 tardor o primavera, 
però surti el que surti és el joc de la vida. 
És la sort, 
el fred és una joguina
que regala boles de neu
perquè els menuts facin festa un dia. 
El fred és una joguina
perquè els grans tinguin cura
de l'escalfor del cor.


Joan Sala Vila

Disseny d'Helena Bonals!

Mil mots de Sora!

Desbrido l'eina

i refaig les paraules 

que han pogut passar l'hivern.  

Josep Riera

Ara sí. Després de gairebé nou anys de feina, ja podem ben dir que hem enllestit el llibre Mil mots de Sora i un conte rural.  

El preu és de 15 euros, i l'import de les vendes el dono íntegrament a la Fundació MAP, de Ripoll.   

Si el voleu aconseguir, podeu escriure a: jordidorcadorca@hotmail.com

O bé el podeu comprar directament a la llibreria Xicoy, al carrer del Pont, 29, de Torelló, que col·labora activament en aquesta mateixa finalitat: llibxicoy@ofiexperts.es 

N'estarem molt agraïts.  

M'he vestit de metàfora

Disseny de l'Helena Bonals. 

Clau rebel

Carme Rosanas

Tranquil, fes tranquil, 

com si tu ja no fossis 

el clau de ferro

que el món aguanta. 

A poc a poc, rovella't, 

espolsa't la calç, 

desclava't de la paret, 

i després salta

-sí, salta!-, 

acrobàtic, 

                  en revolta,

cap a una altra paret. 

Jordi Dorca

Carme Rosanas 

Breu el vol, 

del clau rebel 

que es desenganxa. 

Tastada la llibertat, 

jeu, orfe i tranquil, 

ran de terra. 

Carme Rosanas

Fràgil

Carme Rosanas

una góndola acaba de passar

tardana i fràgil

pel temps de la nit

I encara sento el xipolleig de l'aigua...

...romanceja llargament al matí

i encomana una mica de nit al dia

Jordi Dorca i Carme Rosanas

Maria Font

Jo prou voldria fer-ne dels meus mots

un enfilall de belles filigranes;

jo prou voldria amb els meus records

donar sentit a les paraules. 

Però em surt només allò que he estat i sóc, 

una tosca artigaire, 

una dona nascuda prop del solc, 

una filla del camp, del sol i l'aire.  

Maria Font

El bes de l'alba

L'alba de la vida

besa un somni de roses,

roses del vent,

roses del foc, 

roses de l'aigua, 

roses del fang. 

El vent.

de matinada, 

acarona un roser florit, 

pom de llavis vermells. 

Joan Sala Vila

Quasi visual

Comunica

Doble capa de vidre

ja esguerrada la mesura

ben conscients del cost del preu

que haurem de pagar per

 una fracció simple del litre

sabem que en l'estanquitat del vial

si algun contingut s'hi genera

no és sinó el buit

Matilde Nuri

Manel Arcos a Torelló

Ullal inesgotable (fragment)

A eixos que tenen la intenció de tapar-me la boca,

els dic que estan perdent el temps,

que els temps en blanc i negre ja no tornaran.

A eixos també els dic

que les fulles grogues se les va endur el vent.   

A eixos que volen fer-me callar a la força,

els dic que algun dia prevaldrà la força de la raó,

que eixe dia arribarà tard o d’hora,

que l’esperança ni es perd ni s’adorm

i que la paciència es despertarà l’endemà de cada nit.  

Manel Arcos

Primaveral poètica de Verdú

I el cartell és obra de l'artista Maria Josep Ginovart.

Fosca ferida

Aquesta és la fosca ferida que ha deixat el foc a una part de les valls de Pego. Allà on el viatger era rebut amb un somriure d’una vitalitat invicta, allà on era llum i color, ara només hi ha cendra i mort. I, sobretot, resta l’empremta de la més infinita de les estupideses.

La natura, però, ja cerca la utopia. Nosaltres també.


Manel Arcos

Cingles de lluna

Montserrat Galionar

Cingles de lluna, 
venes avall la blanca
amor que em sotja. 

JD



L'amor s'esbalça. 
Copsant davall dels cingles, 
cuita la lluna.  

Carme Rosanas

En les cingleres

sento remors de somnis;

udols de lluna. 

Roser Algué

Cingleres  blaves,

la lluna porta l'amor

a trenc de l'alba.

Glòria Bosch

Enfilo els cingles,

s'enrojola la lluna. 
Volem ser plenes. 

Helena Bonals

Dolça i freda

Imatge: grup Feeling de Facebook.

No és pas viure

allò que m'interessa. 

Sinó l'abella

atrapada en resina,

amb tot el seu dolor. 

Helena Bonals 

Baules

Fotografia: Xevi Costa 

Entre les baules

dels dies i de l'espai,

lligams subtils, 

xarxes de tots els versos

ens fan presents, per sempre... 

Carme Rosanas

Entre els silencis

del brogit i la llum, 

sentits ocults, 

bellesa transparent, 

arriben per igual. 

Helena Bonals

Tanka del crepuscle

Carme Rosanas

Tot recordant-te,
passa el món cada dia. 
Com una ofrena, 
el teu clamor sentíem, 
branca del roig crepuscle.


JD



Crida la branca
esqueixant el crepuscle.
Després la fosca
on sembrarem projectes
construirem albades. 


Carme Rosanas



Tot somniant-te, 
el meu món no es mou pas.
Obrint finestres, 
no sentirem clamors, 
tant de posta com d'alba. 


Helena Bonals




De roig i malva
arribava el crepuscle
tu ja no hi eres. 
Només en la memòria
construïm les mirades.  


Novesflors



Udol de branca. 
L'horitzó que esclata
en roig de foc. 
Ja s'acosta la lluna
per apagar la tarda. 


Glòria Bosch 

1. 
   

Benicàssim

Fotografia: La línia de Wallace

Sentors marines 

cap al desert s'enfilen. 

De roca humida, 

de sang i vi, la corfa

és teva, Benicàssim. 

JD


De roca humida 

universos de riba.
Els peus descalços
tasten el vi d'onada
embriagats de mar. 

Carme Rosanas

Corfa del vers, 

tu també ets una closca. 
Dins teu hi caben
núvols, onades, illes. 
El desert els escolta. 

Helena Bonals

Núvol llunyà

de la mar i la roca. 

Deixa'm mirar

no em tapis tant la llum.

Vull fer-te un prec: 

et demano la mà.

Xavier Pujol

La clau i el pany

Consol Areñas

Tranquil·litza't, clau del dia. 

No tremolis ara, 

obre't al temps de demà

i, sobretot, concentra't, 

no et distreguis:

apunta bé les dents serrades 

cap al futur. 

Entre tu i el pany 

ja només hi ha 

una llum que fulgura.  

JD